Artur Mas és un gran amant de la literatura francesa, en especial de la poesia francesa. Si li demaneu, de memòria us pot recitar algun poema. Dos llibres que li agraden molt són Petites proses blanques, de Salvador Espriu, i Journal d’un curé de campagne, de George Bernanos. Entre els seus títols preferits hi ha també El Petit Príncep d’Antoine de Saint-Eixupéry. Altres títols: La riquesa de les Nacions, la poesia de Verdaguer, Maragall i Carles Riba.

Una de les seves passions és l’escriptura. Li hauria agradat escriure relats per a ser explicats als infants. Els seus herois de ficció són Tintín, Milú, el capità Haddock i El Petit Príncep.

A la cuina se’n surt amb coses senzilles. Però si alguna cosa ha de triar, segur que es quedaria amb un bon arròs i un peix fresc. Això sí, diu que té poques manies a l’hora del menjar. Si li pregunteu quin és el menjar que menys li agrada us dirà que la col-i-flor. Si li pregunteu per un restaurant us dirà que el que prefereix és la cuina de la seva mare, Montserrat Gavarró. A l’hora de triar un vi es decanta pels nous vins de la Terra Alta; per treure’s la set prefereix una cervesa. La seva fruita preferida és la poma i cada matí esmorza fruita i un suc de taronja.

Si li pregunteu amb quin personatge històric li agradaria anar a sopar us dirà que amb dos. Un seria W. Churchill i l’altre el papa Joan XXIII. I si la pregunta és quin llibre li hagués agradat escriure, segurament us contestarà que “La riquesa de les nacions” d’Adam Smith.

És un gran amant del tennis. Alguns dissabte al matí, a vegades fins i tot a les 8h del matí, reserva una pista per poder jugar a tennis. El futbol: és seguidor del Barça però també sent simpaties pel Sabadell i el Vilassar, per raons familiars. A l’hora de decidir-se per un jugador, en tria diversos: Puyol, Luís Enrique, Deco o Guardiola.
De jove havia jugat a futbol al Junior del St. Cugat i els seus companys li deien “la fletxa negra” perquè era ràpid.
A vegades també esquia, navega o surt a caminar.
La pràctica de tots aquests esports li ha passat factura en diverses ocasions: s’ha trencat quatre vegades els braços i un el nas.

Una de les seves cançons preferides és “Laura” de Lluís Llach. En primer lloc per la lírica i la música de la pròpia cançó, que la considera preciosa i; a més, “cada cop que sento les seves notes em convida a l’enyorança d’una persona estimada i apreciada que ja ha marxat. De tota manera no crec que sigui una cançó trista. Més aviat la considero una cançó amb un missatge d’esperança que, de vegades, aplico a la meva vida quotidiana”. Tots els esforços que fem a la vida tenen la seva compensació, i com diu la cançó, “la nostra angoixa per l’avui és la nostra joia pel demà”.
Li agrada molt també Maria Callas.

Si ha d’aconsellar una pel·lícula parla de “La Llista de Schindler” o “Cinema Paradiso”. Li agrada Jack Nicholson i Kristin Scott Thomas.

De la televisió li agraden els programes informatius i els d’humor, com Plats bruts.

Hi ha diverses zones de Barcelona que té com a preferides pel lligam emocional que li evoquen: el mercat de la Llibertat de Gràcia, el port, Santa Maria del Mar i la Plaça de Sant Jaume…

Infància: a casa seva no tenien televisió, però la seva àvia en va comprar una i en color. Els dissabtes a la tarda els passaven allà amb el seu germà, i a més de mirar la seva sèrie preferida (“Viaje al fondo del mar”), també jugaven a muntar el mecano i a jugar a futbol pel passadís. Els diumenges anaven a veure els altres avis, que vivien a Sabadell, i jugaven amb les bales de teixit del magatzem de la família. A la Nit de Reis, dels nervis que passava, anava a dormir amb els seus pares, tenia por que els reis el veiessin.
Quan era petit li va caure a sobre una paella amb oli calent, un incident que li ha deixat senyals a la cara.

Joventut: Quan va ser més gran jugava al “quinto”, amb mongetes i cigrons. A l’escola era dels que estudiava però no era pas el primer de la classe. Sortia amb els amics, també amb algunes noies.

Va fer el servei militar a Sant Climent Sescebes, després va a anar a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo i va fer les pràctiques a la companyia Jaén 25 del quarter del Bruc, a Barcelona.

La seva esposa: va conèixer la seva dona, l’Helena Rakosnik, l’any 1979 al casament d’un amic, company de la facultat. Es van casar el 1982, a l’ermita de Llerona, a les Franqueses del Vallès. El viatge de noces va ser una ruta amb automòbil per la Costa Blava francesa i el nord d’Itàlia. Sobre la seva dona Artur Mas explica que és d’aquí: “no s’ha d’oblidar el segon cognom, que les mares s’enfaden i ella es diu Tomé. Rakosnik ve dels besavis que eren txecs i que més tard van anar a València i des d’allà van venir a Catalunya.”

La seva filla: va votar per primera vegada a les municipals del 2003. Artur Mas creu que els vots s’han de guanyar un a un però en el cas de la seva filla, creu que la té prou convençuda...

Les vacances: estiueja a Vilassar de Mar, al Maresme, des de ben petit on ja hi anava amb la seva família. De Vilassar en guarda molts records i sobretot, l’ha marcat en una cosa: el seu besavi, que també es deia Artur, va néixer a Vilassar i era capità de vaixell. És un gran amant del mar i durant les vacances passa hores amb el seu fill Artur pescant a bord d’una zodiac. També s’ha de dir que cada estiu es guarda uns dies per escapar-se amb la seva família a Menorca, a la localitat de Fornells.

Diu que ell creu en la cultura de l’esforç personal i Catalunya és una de les coses en què val la pena treballar-hi. A més, repeteix sovint una frase de J.F. Kennedy que diu així: “El futur no és un regal sinó una conquesta”.

Va viure de manera molt especial la manifestació de l’11 de setembre de 1977, poc abans que comencés el tercer curs de Ciències Empresarials i Econòmiques i el segon curs de Dret a la Universitat de Barcelona. Vivia relativament a prop del Passeig de Gràcia i per això recorda l’ambient que es respirava al carrer. La manifestació i el retorn del President Tarradellas van suposar per a ell una presa de consciència més clara amb el procés de recuperació de l’autonomia i les llibertats.

Diu que ha aconseguit crear la família que havia somniat malgrat no té tot el temps que voldria per dedicar-s’hi.

Diu que per la seva primera feina va cobrar 50.000 ptes. D’això en fa 20 anys. I què en va fer d’aquests diners? Doncs va comprar un regal als seus pares.

Assegura que a la política ningú es fa ric, ja que els sous són més baixos que a l’empresa privada. Segons ell, la política és un lloc on la gent s’acosta per vocació o per voluntat de servei.

Creu en Déu, no per un tema de raons sinó per fe. Déu dóna un sentit autèntic a la vida i permet viure amb esperança. Diu que no té cap motiu per no sentir-se feliç. Seria una ofensa per a molta gent necessitada.

Està contra la pena de mort i contra l’eutanàsia activa però a favor de la passiva.

Dorm una mitjana d’entre 6 i 7 hores.

La política: no considera haver tingut una carrera meteòrica en el món de la política perquè fa 20 anys que hi va entrar i assegura que ha estat a quasi totes les trinxeres. Recorda també que tenia un besavi que havia estat Tinent alcalde de Mataró.